Una tardor convulsionada

20 de desembre, dia de reflexió electoral, 3 mesos de una gimcana que sembla interminable, un recorregut de manifestacions de tota mena, de Procés i de pals, de pals sense procés, de neguits, “d’albioles i arrimades”, “d’icetes infectades”  i de més de 155 raons per plantar cara al blau fosc, al taronja de les reines, al vermell que sembla un gris tendre i al morat sense destí amb un groc intens, més viu que mai.

“Votarem”, “votarem”, “votarem” escolto a les meves oïdes que recorden com l’1 d’octubre es vestia de negres i blancs, de llargues nits de por i valentia, de llargs dies de coratge i acció social. Com va venir per quedar-se, com va a instal·lar-se al cor del poble, de molts del poble que desafiem la repressió, la injustícia, la intransigència, el conformisme, la presó, l’opressió i la dependència.

No han pogut fer-nos callar perquè parlar més alt precisament no indica la raó, perquè l’entendriment té que veure amb la intel·ligència i perquè no poden controlar aquesta cosa tan intrínseca com és la memòria històrica.     

Demà i com fins ara amb contundència, determinació i l’actitud pacífica de sempre donarem un pas endavant que encara no tenim clar de quines dimensions, però el temps el dirà. Endavant acabem la tardor, acabem l’any, acabem aquest capítol de aquesta convulsionada novel·la política, social, econòmica, plural amb les idees al cap, la veu clara i el cor a la mà.