El meu Referèndum

De producció propia

És curiós. El mateix dia en que Twitter ha ampliat a 280 els espais per dir el que vulgueu a les xarxes socials, un Fiscal del Estat espanyol ha enviat als Mossos d’Esquadra, el cos de seguretat català, a precintar ben precintat els col·legis electorals per obstaculitzar una vegada més el dret a dir.

En un teòric Estat de Dret es trenca la democràcia, s’intervé el autogovern autonòmic de Catalunya, s’utilitza el Poder Judicial que hauria de ser independent per fer prohibicions de facto, tornen els presos polítics, es tanquen webs de associacions per les seves ideologies, s’atropella la llibertat d’expressió i la possibilitat d’escollir, es busca suport en Trumpinlandia per donar més surrealisme a les setmanes que estem vivint.

No puc votar el diumenge perquè com comunitària, Espanya i les seves lleis no el permeten, però com ciutadana de fa catorze anys a Catalunya em sento part d’aquest procés i d’aquesta realitat que no em deixa fora ni a mi ni a la meva família. I per això, m’allibero dient SÍ vull un país amb democràcia que permeti una consulta popular en un context de llibertat, SÍ es l’hora de canviar de recorregut per re definir un altre full de ruta, SÍ crec en que les identitats es construïen amb l’empatia del que viu al nostre costat.

És un moment històric i em sento agraïda de estar conscient e intentar amb intel·ligència llegir les antralines dels fets i dels seus diferents escenaris. Aquí els deixo el meu humil granet de sorra i espero que el futur sigui de participació absoluta.