Bona nit!

A l’hivern i de l’altre costat de l’oceà aquesta és una nit de lluna plena i fa una estona només que vaig rebre un missatge de un amic que deia que habia millorat molt el meu català i que pròximament podria escriure un text al meu blog en aquesta llengua i per aixó aquí estic intentant-lo.
De cop i volta, aquesta frase “de cop i volta” ressona en el meu cap per recordar-me que trobo a faltar l’altre part de mi, la part que vaig deixar fa cinc mesos enrere quan vaig partir a l’Argentina. Diuen que tu mateix ets el resultat del que has viscut i ara pinso que ja no tinc un sol origen, que ja no sóc de una sola terra, que ja m’han conquistat sense adonar-me. Diuen que quan un imagina en una altre llengua és perque potser ja és part de ella i de tota una cultura que está al voltant. Si, trobo a faltar la casa meva, els meus amics, la gent, els carrers, les rambles, el mar, la muntanya, el dinamisme i la correcció de una ciutat com Barcelona. Barna neta, Barna boja, Barna feta i per fer.
Vaig viatjar al meu lloc familiar per fer-me preguntes i per trobar respostes i sense voler les he trobat. No ho sé si son les quals buscava però sí les quals tinc ara i això és important. Ara sé que sempre viuré entre dues bandes, ara sé que pertanyo a dos llocs molts diferents peró que jo mateixa vaig elegir el meu camí, el meu món, el meu espai i també sé que quan estigui allí “extrañaré acá” i cuan estigui aquí “trobaré a faltar” allí. Aquesta és la meva conclusió.
Avui he tingut malament de cap i suposo que és per això, perquè vaig pensar molt, vaig sentir molt, vaig atabalar-me amb molts pensaments. Dies enrere vaig demanar algun senyal per a poder definir el meu present i mai vaig imaginar que feia el català i en català quan trobaría el indici, peró estic contenta, estic tranquil·la perquè estic creixent.

PD, Perdó pels errors que segur hi ha.